Llenguatge i pensament simbòlic

Fa algun temps, el meu amic ÓSCAR PULIDO em va donar quatre directrius bàsiques per sobreviure al photoshop. Per aplicar els meus nous coneixements, se’ns va ocórrer fer una reflexió crítica sobre el sistema educatiu i recollir-la en un senzill conte que vàrem anomenar “AYER FUI A LA ESCUELA”.

No hi havia tornat a pensar sobre les icones i l’omnipresència de la imatge com a mitjà de comunicació i d’expressió a la societat i a l’escola, fins que el passat dimecres, 14 de juny, en el marc del 19è Fòrum de la FEDAIA vaig sentir en VICENÇ ARNAIZ parlant de noves infàncies. Deia que a les escoletes estan detectant retards en el llenguatge oral per manca de pensament icònic. La troballa del seu equip és que estan trobant infants de 2 i 3 anys que no saben jugar a jocs simbòlics i de representació. I què té a veure el desenvolupament del llenguatge amb el joc simbòlic?

Ens explicava en Vicenç que la fase de descoberta dels materials (com el joc heurístic amb materials de caire inespecífic) està essent substituït per la descoberta d’objectes d’ús social. D’una activitat individual on descobrir a través de la pròpia manipulació centenars d’accions ordenades en la combinació d’objectes, passem a objectes d’ús social, que no només conviden poc a la experimentació sinó que a més, necessiten d’un interlocutor amb qui interactuar.

És sabut que l’estimulació amb imatges (en paper, llibres, pantalles, mòbils, tabletes, televisió, etc.) on l’infant només mira i potser, escolta, limita significativament l’experiència. Una experiència que més endavant serà clau per connectar el significat amb el significant de cada objecte, és a dir, que quan senti la paraula “casa” a la seva ment hi aparegui la imatge mental d’una casa.

Per arribar a aquesta associació, l’infant ha de passar per altres fases (indici, símbol, senyal i objecte). Si ens aturem en allò que passa entre els 0 i els 2 anys amb la funció simbòlica veiem que són les experiències viscudes a nivell sensorial, afectiu i social generades a través de l’acció directe de l’infant amb els objectes les que incideixen en el desenvolupament de la capacitat d’imaginació de l’infant que serà clau per expressar el seu coneixement i representar​ la realitat. Si ens saltem etapes i exposem als infants a una estimulació bàsicament a través d’estímuls visuals i auditius, no és tan estrany doncs que es comencin a detectar mancances en el desenvolupament del llenguatge, ja que el llenguatge és el nivell més alt i complex de la funció simbòlica.

En conseqüència, sabent que el llenguatge és un sistema de signes que implica a la funció simbòlica i que aquesta necessita de maduració i bona qualitat en els estímuls que rep l’infant, tota l’educació infantil s’hauria de centrar en oferir multitud d’experiències sensorialment riques en el sentit més ample possible (potenciant accions imitatives, joc simbòlic, dramatització, modelatge, dansa, música, teatre) i deixar per més endavant activitats que requereixen un alt nivell de desenvolupament del pensament abstracte i simbòlic com per exemple, la lectoescriptura, com ja succeeix a altres països de l’entorn europeu com Suècia, Finlàndia o Dinamarca.

Recomanacions de LA PELOS

• Breu article sobre la relació del pensament simbòlic i el desenvolupament del llenguatge. “Psicologia del desarrollo humano: el pensamiento simbólico y el lenguaje”​

• Article interessant de la Montserrat González per fomentar un aprenentatge integrat i transdisciplinar desenvolupant molts aspectes de les diferents competències titulat “Desenvolupament de les competències a l’escola: una experiència a través del teatre".​​

• "La enseñanza inicial de la lectura y la escritura en la Unión Europea", un informe del Ministerio de Educación, cultura y deporte.

• Al web del 19è Fòrum de la FDAIA podeu descobrir qui són i qui és en VICENÇ ARNAIZ.

i per acabar... UN REGAL

L'Óscar Pulido i jo us regalem el nostre conte "AYER FUI A LA ESCUELA". Us el podeu descarregar en format pdf i fer-lo servir sempre i quan citeu el nom dels autors, és clar!